Sota la llum blanca dels
focus que li havien projectat a sobre, Alèxia Ku havia respost totes les
preguntes amb un mateix monosíl·lab: no, no havia vist mai res d'estrany en el
comportamernt de Tobies Ot; no, no sabia res d’aquella ballarina del Gran Teatre;
no, no li havia dit mai res dels pollets; no, no sabia d'on havia pogut treure
els plànols de la fàbrica; no... Dues hores senceres d'interrogatori asseguda
en aquella habitació fosca i freda dels despatxos centrals de la Makfon URK, on
els agents de seguretat l'havien anat a trobar de bon matí. Finalment la van
deixar anar, i Alèxia Ku va tornar a la feina a la línia de l'empaquetadora.
Davant seu, el lloc buit que des de feia més de vint anys havia ocupat Tobies
Ot i que, segons li havien dit, aviat estaria ocupat per algú altre. Faltaven
tres hores per acabar la jornada, tres hores abans de tornar a casa que van
anar lliscant amb la pesantor de les esperes buides.
Ja a casa, va posar-se les
sabatilles de felpa i es va asseure al sofà amb una de les carmanyoles que la
Sara Mö li havia dut feia un parell de dies. Se la va acabar tota. Després, va
anar altre cop a la cuina i es va omplir un plat amb les restes de pastissos
que encara hi havia al forn. Quan va acabar, es va notar la panxa inflada. Es
va rentar les dents i es va preparar un bany d'aigua calenta. Mentre es
despullava, es va mirar al mirall amb atenció. Les taques marronoses que li
esquitxaven la pell s'havien anat fent grosses i d'un color més fosc. En tenia
l'esquena i la panxa plenes i aviat se li començarien a notar a tota la resta
del cos. Es va mirar les mans: endevinava ja el traçat de les ronxes a punt
d'esclatar. Va tancar els ulls, i dins de les parpelles va tornar a dibuixar-se
el paisatge de nostàlgia del verd dels prats de quan era petita. Va estar-se
uns minuts en silenci, intentant retrobar l'olor de l'herba fresca, l'olor de
la llet acabada de munyir, l'olor de les flors de primavera. Un dolor molt
fondo sota la panxa la va retornar a la realitat, com la punxada d'una
menstruació sobrevinguda. El dolor es va fer més ample i més intens i la va
cremar per dins com si es partís en dues meitats. Llavors va sentir el cloccloc
d'alguna cosa que s'havia escolat a la banyera. Ho va agafar amb la mà: un ou
blanc, de la mida d'un puny gros. Es va mirar l'ou i va tornar a tancar els
ulls. Ja hi pensaria més tard, en tot allò.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada