Tobies Ot i Lara Das / L'Estany / 2/30

L'Estany Tebi, amb la maquinària de les grans turbines recol·lectores al fons, amb la tanca metàl·lica assenyalant els límits de la Zona Morta. Van entrar a poc a poc a l'aigua, tremolant de fred. Quan van arribar al lloc on havia desaparegut l'Òscar, el mateix lloc on Tobies Ot havia anat a pescar pampallugues, Tobies Ot va obrir la bossa. La boira rosa havia anat desfent-se i sota la claror de la lluna la nit no era tan nit. Va treure els pollets, un a un, i els seus cossets brillants, il·luminats pels colors purs que els omplien encara la panxa, van compondre al seu davant el paisatge impossible d'un somni d'estiu. Un a un, Lara Das i Tobies Ot els van anar deixant anar a l'aigua, i des de l'aigua, un cop els seus petits becs van desaparèixer, van començar a sentir els refilets dels seus cants ribetejats d'alegria i d'agraïment fins que l'eco del seu adéu es va dissoldre en el so remot de la vida que corria més enllà.

Van sortir de l'aigua morts de fred, amb els cossos desballestats, buits d'energies. I com van poder, sense preocupar-se de les sirenes i del pas dels combois de vigilància que corrien pels carrers, Lara das i Tobies Ot, repenjats un damunt de l’altra, van desfer el camí de tornada a casa.