Quan la Sara Mö va veure
arribar els agents de l'ordre ja no li quedaven ungles. Feia mitja hora que
esperava davant la porta tancada del pis de Tobies Ot. Mitja hora d'infart,
sentint el silenci mut, sense saber què hi passava a dins, segura que no hi
arribaria a temps. Però quan els homes d'uniforme ignífug van estavellar la
porta i va poder entrar darrere seu malgrat la prohibició de seguir-los, va
poder veure encara el reflex vermell d'alguna cosa que brillava en la foscor.
Quan va arribar a dins tot s'havia desfet i el cos de Tobies Ot resplendia dins
la flassada al costat d'una delicada figureta de vidre: els cabells vermells,
la pell blanca, i un borrissol daurat que se li escolava pel coll i la part superior
del pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada