El 26 d'abril de 1996, a la
una en punt de la matinada, als laboratoris de la Mafton URK es va iniciar una
prova pilot. Es van apagar les màquines per simular un tall en el
subministrament elèctric general i el sistema es va connectar als equips propis
de generació nuclear. Però alguna cosa va anar malament. Una explosió d'hidrogen
va fer esclatar les parets del búnker central i el foc es va escampar per tot
l'edifici. Diòxid d'urani, carbur de bor, òxid d'europi, erbi, aleacions de
zirconi, plumbagina... Un núvol de fum i de substàncies tòxiques va envair les
instal·lacions annexes de l'Hospital General de Basília i la ciutat sencera va
quedar a les fosques per sempre, tenallada per una grisor galopant ribetejada
pel vermell encès de les flames que rosegaven el recinte del que havia estat el
motor tecnològic de la regió.
En realitat, però, tot havia començat molt abans, dies abans, setmanes abans, anys abans d'aquell dia funest que va engreixar la portada dels diaris. Havia començat el dia que van esclatar les primeres síndries als terrenys annexos a la Mafton URK, que hi assajava els nous fertilitzants biològics. Havia començat el dia que les primeres dones es van apuntar al programa pilot se seguiment de l'embaràs a l'Hospital General de Basília, patrocinat per la Mafkon URK. Havia començat el dia que Pier Banden, dissenyador estrella de l'equip de Tanaki Soi, va presentar el logotip de la senyoreta Volacors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada