Abans de marxar van omplir
algun flascons amb essència de colors de les cubes de la part final dels
magatzems, a punt per engreixar les màquines: sis ampolletes de vidre amb
l'etiqueta de la senyoreta Volacors adherida a la superfície que els saludava
amb el seu trident. Sis ampolletes de colors per als pollets que esperaven:
vermell, groc, blau, verd, cian, magenta.
Van apressar-se tant com van
poder, van acabar de creuar les estances i van arribar fins a l'ascensor que
conduïa directament al vestíbul d'entrada. Els feia falta la clau de pas i no
la tenien, però la Lara Das va esquinçar el tauler electrònic amb els seus dits
de diamant i alguna cosa es va moure als budells de la cabina. Van començar a
baixar, cada cop més de pressa, i en arribar a baix van aturar-se amb un cop
sec. Lara Das va obrir llavors les fulles metàl·liques de les portes i van
sortir. I davant de la gran finestra de vidre que calia travessar encara per
sortir al carrer, va tibar tots els seus músculs i d'un salt va estavellar el
seu cos de vidre contra aquell altre vidre fred que davant de la seva fúria es
va trencar en deu mil bocins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada