Sol a l'habitació, va
estirar-se al llit i en el silenci fred que l'envoltava el passat recent li va
tornar davant dels ulls en breus instantànies dels moments que acabava de viure:
el missatge a través dels altaveus avisant d'una revisió no programada, la
desfilada dels treballadors cap a la sala de cures, l'espera del seu torn a la
porta, amb els dits dels peus barallant-se dins de les sabates i aquella suor
freda que li entelava el pensament i les paraules. Només havien estat cridats a
examen els companys de planta: deu persones del centenar llarg de treballadors
de la fàbrica. Una revisió sorpresa, com les que es feien de tant en tant a les
escales de veïns. Li van llegir a la cara abans d'entrar: una radiografia
precisa que l'examen físic només va haver de corroborar. Els seus peus nus,
sobre la superfície freda de la llitera, amb el manyoc de dits deixats anar,
desorientats sota tanta claror, en aquell alliberament sobtat a deshora, eren
ja informació pública, continguts d'un informe mèdic concloent. No havia calgut
cap pregunta, cap prova diagnòstica, cap analítica. Només una trucada telèfonica
avisant els serveis de guàrdia perquè s'enduguessin aquell home amb els cabells
de punta que intentava tornar-se posar els mitjons i no se'n sortia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada