Mitja nit, encara. L'habitació en silenci, l'aire en repòs, només el fil de llum de les bombetes del passadís i la remor llunyana d'algun aparell elèctric, l'eco d'un timbre, algú que tossia unes portes més enllà. Atrapat a la teranyina dels somnis, amb la penombra galopant, Tobies Ot va sentir un petit corrent d'aire més fred. Hi havia algú més a l'habitació, algu que hi acabava d'entrar. Va sentir l'alenada d'una respiració a la vora i, tot seguit, la fiblada al braç d'una agulla. Després, tot es va fer confús i estrany, espès com un puré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada