Veig un rostre i ho sé: hi he d'anar, de pressa, abans que els records s'esvaeixin, abans que la memòria tenyeixi de gris el relleu de la vida passada. Sota la bena de color rosa, sóc lleugera com l'aigua i m'endinso en els cossos fins que els cors m'obren les portes. Me n'enduc llavors els records, en tires fines que només jo sé processar, que només jo sóc capaç de reconstruir a l'abocador dels xuclamels. Zzzzzzup Zzzzzzup Zzzzzzup... Tinc una missió. I si jo sobrevisc sobreviurà el petit món que batega encara sota els edificis grisos d'aquesta ciutat grisa que es va apagar el mateix dia que dins del meu cosset d'agulla començava una vida nova. Sóc la senyoreta Volacors, l'agent infiltrat en la boira rosa que treballa per fer viure els vius i portar la pau als somnis dels que ja no tenen res. Zzzzzzup Zzzzzzup Zzzzzzup...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada