Havia sentit dir que existien homes com aquell, fets d'ombres i de fum, que trucaven a les portes de les cases i deixaven el seu missatge, però no s'ho havia arribat a creure. I encara menys, no s’havia arribar a imaginar mai que algun dia una d’aquelles ombres trucaria a la porta de casa seva. Però quan va obrir la porta del pis i se'l va trobar allí palplantat, esperant-lo, va saber què era cert, i que aquell home havia vingut expressament a dur-li el sobre. L'home ombra va allargar un braç fonedís i va alçar una mica la barbeta vaporosa. Després, tan bon punt el sobre va ser a les mans de Tobies Ot, l'ombra es va desfer en un eixam de fils de fum gris que de seguida es van fondre al replà.
Un món fantàstic ple de personatges impossibles: Tobies Ot, Lara Das, Alèxia Ku, Sara Mö, la senyoreta Volacors, les Veus dels Dedins... Una història de ciència-ficció estampada en gris però on els colors són protagonistes absoluts, on el relat és un circuit ple de camins secundaris i de portes que s'obren i es tanquen.
Translate
dijous, 21 de juny del 2012
Tobies Ot / La carta / 1/17
Havia sentit dir que existien homes com aquell, fets d'ombres i de fum, que trucaven a les portes de les cases i deixaven el seu missatge, però no s'ho havia arribat a creure. I encara menys, no s’havia arribar a imaginar mai que algun dia una d’aquelles ombres trucaria a la porta de casa seva. Però quan va obrir la porta del pis i se'l va trobar allí palplantat, esperant-lo, va saber què era cert, i que aquell home havia vingut expressament a dur-li el sobre. L'home ombra va allargar un braç fonedís i va alçar una mica la barbeta vaporosa. Després, tan bon punt el sobre va ser a les mans de Tobies Ot, l'ombra es va desfer en un eixam de fils de fum gris que de seguida es van fondre al replà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada