Als carrers, als terrats, a
les façanes dels grans edificis, a les cruïlles dels carrers principals i de
les avingudes, hi ha instal·lades unes grans turbines extractores de records.
Al seu voltant, la grisor de la ciutat és encara més espessa, com si els motors
que fan girar les astes produïssin vapor de fum negre. Al seu voltant, sempre
fa fred.
La gent no recorda
pràcticament res, però de tant en tant senten unes sotragades molt fortes que
els immobilitzen i una riuada d’imatges acolorides els vénen a la memòria. Tot
plegat dura només unes centèsimes de segon, però durant aquest temps les
imatges són tan intenses i reals que és difícil sobreposar-s’hi. Les persones
que pateixen aquests atacs estan obligades a anar al metge, perquè les
sotragades i la revinguda dels records són els primers símptomes de la malatia
de la son: els que la contreuen comencen a dormir més hores del compte i van
oblidant les obligacions i els deures fins que acaben dormint les vint-i-quatre
hores del dia, sense preocupar-se de cap altra cosa, i quan fa molts dies que
dormen de sobte es desvetllen i durant una estona recuperen unes engrunes de
lucidesa per buscar un recer segur i definitiu: una vorera tranquil·la, una
arcada sota un pont, un banc del passeig..., els escenaris de la son són
diversos i puntegen la ciutat amb figures oblidades d’elles mateixes que
respiren en silenci, amb el rostre girat cap endins, que poc a poc es van
desfent en la pols que arrossega el vent.
Hi ha qui diu que la malaltia
de la son la provoquen els metges, que quan les persones que han patit
sotragades de records arriben als consultoris els injecten un líquid de color
rosa. Les autoritats ho neguen. Les autoritats i els metges asseguren que les
sotragades són retalls de somnis que no han estat processats correctament pel
subsconscient i que s’han d’extirpar perquè en un món on tot és gris poden ser
perillosos. Però justament perquè el món és gris la gent necessita els records
per sobreviure. I justament perquè el món és gris les autoritats necessiten els
records per extreure’n els colors i alimentar les màquines que omplen la panxa
de la ciutat.
Els rumors que alimenten les
clavegueres de la ciutat porten també testimonis i relats de moltes altres
coses. Tot plegat alimenta la por i encapota el cel amb pinzellades encara més
gruixudes de gris que poc a poc es dipositen al voltant dels embornals i les
tapes de registre dels carrers per on, ja fa anys, es va escolar la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada