Una altra nit. La fosca és
pregona i fonda, la lluna minva. El dolor retorna, com una marea lenta que ho
amara tot, com una flassada que s'estén sobre un llit blanc. Calor i dolor, foc
que no crema. I la rodonesa final del que és ja fora del cos i batega. Un altre
ou, gros com un puny, ivori quasi perfecte. Uns segons d'espera. Uns moviments
lleugers, quasi imperceptibles. Esquerra dreta, esquerra dreta. I la clivella
que es dibuixa per dins, sota el tel blanquinós i fa esclatar la marea per
fora. Verd de llum, d'herba fresca, un rovell de polpa de gripau, de color de
menta. Un altre pollet quasi transparent, una altra panxa buida, un altre so
lacerant i profund que s'escampa per l'habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada