La botiga era al final d’un
carreró fosc i estret. Sobre la porta hi havia un petit globus de llum blanca i
al costat del pany un botó negre. La Lara Das va prémer el botó i poc després
una mà girava la clau al pany per la banda de dins. Una dona menuda amb un
davantal de quadres i els ulls axinats la va saludar amb una petita reverència.
Totes dues van anar fins al fons de la botiga, deixant enrere els prestatges
atapeïts de capses i capsetes i de paquets de cel·lofana. La dona va
desaparèixer rere una cortina de roba i una estoneta després va sortir amb una bossa
de plàstic a la mà. Va buidar-la sobre el taulell de fusta i va començar a
classificar el gènere. D’entre els seus dits, pujava una olor dolça, saturada
d’essències. Llima, maduixa, cocacola, gerds. Figueretes toves arrebosades de
sucre, llises i brillants com la pell d’un amfibi, poroses i flàccides com
casquets de núvol. Perles, fruites, cors, ossets, sargantanes, flors. Figuretes de carn de llaminadura que es
venien de contraban, escasses i difícils de trobar, figuretes d’abans dels Fets
que es compraven a preu d’or i que Lara Das anava a buscar després de cada
representació amb els diners que robava de les butxaques del guarda-robes del
Gran Teatre. Va treure un feix de bitllets de sota la màniga i el va deixar
sobre el taulell. La dona del davantal va somriure i li va fer una altra
reverència amb el cap. La va acompanyar després cap a la porta i un cop va
haver sortit va tornar a tancar amb clau per dins. Lara Das, amb la bossa
cremant-li sota la jaqueta, va desfer el camí de retorn al Gran Teatre molt
lentament, arrossegant els peus sobre l’asfalt dur i negre, empenyent el seu
encarcarament dins l’espessa quietud de la nit fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada