Una altra nit. La lluna
minva. El dolor retorna, com una flassada que s'estén sobre un llit blanc. Foc
que no crema. I la rodonesa final del que és ja fora del cos. Un altre ou, gros
com un puny. Uns moviments lleugers, quasi imperceptibles. Esquerra dreta,
esquerra dreta. I la clivella que es dibuixa per dins, sota el tel blanquinós.
Vermell de sang, cor de maduixa, un sol que es fon en núvols de capvespre. Un
altre pollet quasi transparent, una altra panxa buida, un altre so lacerant i
profund que s'escampa per l'habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada