Blau, verd, vermell, groc,
cian, magenta. Colors, freqüències, radiacions, un pessigolleig que em projecta
a través de l’espectre infinit d’un univers de pampallugues. Sento el pes i la
intensitat i m’hi llenço. Zzzzzzup Zzzzzzup Zzzzzzup... Ja hi sóc, adherida a
la membrana dels records. Respiro. Amunt, avall, amunt, avall. La bossa
contenidor s’eixampla i els retalls m’l·luminen el revers de la pell. Blau,
verd, vermell, groc, cian, magenta. Zzzzzzup Zzzzzzup Zzzzzzup... Sóc una gran
bossa buida i un cap d’agulla que busca i rebusca entre els dipòsits de records
els que encara brillen, els de l’altra vida. Energia, matèria primera, font. En
aquest món gris, sota aquesta boirina que llisca i llisca, tinc una missió.
Zzzzzzup Zzzzzzup Zzzzzzup...
La nit avança, els homes dormen, les dones dormen, i somien. La nit obre la
boca i els pren els somnis amb la seva llengua tova i negra de quitrà. I jo
destrio les engrunes de colors que els bateguen encara a la memòria i me
n’omplo la bossa dels budells per dipositar-los poc després als grans
contenidors de vora la tanca de ferro. Giro just a tocar de la línia d’espines
i torno a emprendre el vol, torno a la feina, un cop i un altre mentre dura la
nit, fins que a trenc d’alba, quan les ombres s’aprimen i la negror s’entrevira
de gris, caic esgotada i buida. Sóc la senyoreta Volacors, vestida de rosa de
dalt a baix, amb els ulls embenats i el trident a la mà dreta, mascaró de proa
d’un exèrcit que avança i avança cap a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada