S’havia aturat sobre el pom
de l’escala i havia començat a esgarrapar la pàtina de pols i suor que
envernisava el metall. De seguida va veure que no valia la pena i va començar a
moure les ales amb una impaciència mal digerida. No sabia on anar.
Zzzzzziiiiiiiiii Zzzzzziiiiiiiiii Zzzzzziiiiiiiiii El tombant de l’escala no
donava per gaires il·lusions i el terra era un desert d’apetències, xop de
lleixiu i desinfectant. Un altre batre d’ales nerviós, amb aquell verd de vidre
entelat sobre fons negre, i una llambregada ràpida al seu voltant. I llavors
sí, una mica de moviment, una mica d’alegria, una figura que s’acostava envoltada
amb olor nova, amb perfum de vianda guisada i de col. Zzzzzziiiiiiiiii
Zzzzzziiiiiiiiii Zzzzzziiiiiiiiii S’hi va llençar sense rumiar-s’ho, projectant
tota la força del seu cos, i va caure de quatre potes sobre la pell rosada de
l’anvers d’una mà que just en aquell moment feia girar la clau a dins d’un
pany. La mà, amb la porta ja oberta, va fer-la caure al replà i quan va tornar
a emprendre el vol va sentir només la superície freda i dura de la fusta. RIP.
Massa tard.
Nens, estic expectant...
ResponEliminaper cert, a mi em costa llegir aquest blau sobre negre... és problema meu???